Ponència

KRZYSZTOF CHARAMSA

teòleg, filòsof i bioètic,
(Gdynia, Polònia, 1972)

Des de 1997 és capellà. Va estudiar a Polònia, Suïssa i Itàlia. Durant molts anys va ser professor de teologia i antropologia a dues universitats pontifícies a Roma, i treballava al Vaticà com a oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l’antiga Santa Inquisició, i com a secretari adjunt de la Comissió Teològica Internacional, el màxim òrgan consultiu de l’Església Catòlica.

Les seves conviccions canvien quan s’adona de les injustícies i la falta de coneixement humà al sistema del poder religiós, especialment pel que fa a l’orientació sexual de les persones.

Després d’un dur procés d’alliberament personal, el 3 d’octubre de 2015 surt de l’armari com a protesta i denúncia de l’homofòbia de l’Església Catòlica.

Trencar el silenci va ser el seu acte de desobediència al sistema del poder religiós. Com a resultat, va ser automàticament, i sense un procés just, expulsat del seu lloc de treball al Vaticà i a les universitats, i suspès com a sacerdot.

Actualment viu a Catalunya. Es dedica a la defensa dels drets de les dones i de les minories sexuals LGBTIQ+.

És escriptor i conferenciant. És autor de quinze llibres i de més de cent articles. Entre els seus últims llibres destaquen: La primera pedra. La meva rebel·lió enfront de la hipocresia de l’església, publicat en vuit llengües (inclosa la catalana) i Dos homes, set pecats. Diàlegs sobre un món que ha de canviar, escrit amb el seu company Eduard Planas.

Està convençut que la desigualtat i la manca de respecte de les nostres diferències son el veritable pecat capital i l’arrel de molts altres mals. Les societats, com les religions, per canviar necessiten el coratge de la nostra desobediència cívica a qualsevol mena d’injustícia (www.kcharamsa.com).